dissabte, 23 d’abril de 2016

L'EUSKERA I JO

Fa poc vaig fer un viatge pel nord d'Espanya.
Vaig pasar per Zaragoza, Pamplona, San Sebastiàn, tots els poblets rurals del nord de Navarra just a la frontera i alguns pobles del sud de França.

Alli el paisatge és molt diferent de València ( i més bonic), tot està molt molt verd, hi han moltissims arbres, molts rius, ja que com és primavera la neu de la muntanya s'estava descongelant i caía per aquestes fins a les valls. Tot preciós i diferent. No he vist tantes vaques i cavalls junts en la meua vida!

També hem vaig fixar (encara que no ho haguera fet m'haguera adonat igualment) en que a Navarra i al País Vasc utilitzaven molt el vasc, que al igual que el valencià aci, és la seua segona llengua oficial. És una llengua super diferent al castellà, al valencià, al gallec... i és que clar, no té arrel llatina com en les altres llengües; pareixia que em trobava totalment a l'estranger, perquè a més tothom la parlava. A València la majoria de la gent et parla directament en castellà, però allí, primer et parlavan en euskera, i si veien que feies cara de nap, ja et parlaven en castellà.

Però jo, valenta com sòc, volia profunditzar en la cultura. Així que vaig decidir intentar parlar o al menys que em parlaren en euskera. Els resultats foren exitosos, vaig conseguir tindre una conversació d' uns déu minuts aproximadament amb una dona, soles asentint amb el cap. Això ja es pot considerar parlar un idioma?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada